Aquest cas ens demostra, una vegada més, que els agressors no són monstres inhumans que apareixen per fer el mal. Poden ser coneguts, amics, familiars. El 63,4% (any 2019) de les dones que han patit agressions sexuals, han estat exercides per part de persones conegudes: parelles, ex-parelles, amics, coneguts i familiars. La violació és conseqüència de tot un sistema que legitima i perpetua les violències masclistes. És per això, que la lluita per erradicar-les ha de ser omnipresent en tot allò que fem, i singularment en totes les accions que duu a terme el sector públic, perquè més que ningú, l’Ajuntament ha de donar exemple.  

La Macroenquesta Estatal de Violència envers la dona (any 2019), assenyala els espais públics, 32,0%; els espais d’oci, 17,8% i el transport públic, 8,0% com el segon, tercer i quart lloc on s’han patit violències sexuals per part de no-parelles. Per tant, les dades ens demostren que l’espai públic i els espais d’oci són entorns de risc.

Existeixen diferents eines que permeten posar el nostre granet de sorra per ajudar a prevenir les agressions masclistes. És evident que mai seran garantia d’erradicar-les del tot però és responsabilitat nostra fer tot el que estigui a les nostres mans.

Malgrat des del maig de 2021 l’Ajuntament de l’Arboç està adherit al “Protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d'oci” del Departament d’Interior de la Generalitat, cap de les mesures que s’hi recullen va ser implementada a la festa de la castanyada. Ni senyalització d’informació i sensibilització, ni punts d’informació i atenció, ni coordinació dels diferents actors que intervenen a la festa, ni res.

I és que la festa a més de no tenir cap mesura de prevenció de les agressions masclistes va tenir greus deficiències de seguretat i control d’accés, competència de l’Ajuntament. El servei de seguretat privada no hi era present a l’inici de l’acte, el control de l’edat de les persones participants va generar caos i aglomeracions que van desembocar en baralles requerint de la intervenció del cos de Mossos d’Esquadra. Res més lluny de generar espais segurs per a l’oci, espais de gaudi, de compartir i de promoció del respecte.

Els fets demostren doncs que la lluita per l’erradicació de les violències masclistes no és omnipresent a les accions promogudes per l’Ajuntament de l’Arboç, com hauria, sinó que es redueix a una simple i fàcil adhesió a un protocol que, més enllà de la festa major, acaba oblidat al calaix de la irresponsabilitat.