Podem estar-hi o no d’acord amb la llei. Però això ara no ens pararem a discutir-ho. La primera pregunta que ens ve al cap és: potser fins ara l’Arboç incomplia la Llei perquè no tenia inspector? La segona pregunta que ens ve immediatament al cap és: tots els municipis de Catalunya que tenen policia local tenen inspector?

Aquestes dues preguntes són les que volem respondre, davant la convocatòria per ocupar la plaça d’inspector mitjançant el concurs-oposició lliure que es preveu d’aquí a poc. Des del mes de novembre, ja existeix aquesta contractació interina feta amb “màxima urgència”.

A dia d’avui, dels 947 municipis de Catalunya, només tenen policia local 213, la qual cosa representa aproximadament, menys d’una quarta part. I és que la llei –un cop més ens hi remetem- ens diu que tots els municipis de més de 10.000 habitants poden, que no tenen l’obligació, de crear un cos de policia local. És per tant anecdòctic que poblacions com ara l’Arboç, amb 5.500 habitants, tinguin policia local.

D’aquests 213 municipis amb policia local només 88 disposen d’un inspector o un altre agent de categoria superior. N’hi ha, per tant, 125 que no tenen ocupada la plaça d’inspector. És a dir, el 60%. Tots aquests municipis incompleixen la llei? No. No és el mateix crear una plaça d’inspector que ocupar-la. És molt diferent. L’administració admet perfectament l’absència d’inspector. I es justifica de diferents maneres. Els motius poden ser de caire molt divers. La majoria de vegades la plaça no s’ocupa pel cost enorme que representa pel municipi. A ningú se li escapa que en aquests temps d’estretors econòmiques, hi pot haver objectius que són prioritaris.

Abans que disposar d’un inspector, cal que un poble no tingui gent amb tanta precarietat econòmica que hagi de fer ús de manera permanent de la caritat. Cal un poble que inverteixi en cultura. Cal un poble sense endeutament. Un poble que pugui rebaixar contundentment el percentatge d’atur i que disposi de més i millors serveis. Un poble que endegui de manera seriosa una política ambiental. I, sobretot, ens cal un poble cohesionat, un poble viu, que disposi d'espais de trobada gestionats amb l'objectiu de crear sinèrgies de cohesió social i, per tant, de coneixement mutu. Un millor model de seguretat s'ha de basar en la millora de la convivència i de la justícia social, no en l'increment dels efectius policials.

És possible tenir policia local sense un càrrec d’inspector. Només cal organitzar bé el servei. A aquestes alçades resulta gairebé ridícul pensar que l’Arboç, que té un cos policial de dotze agents, un caporal i un sergent -amb 5.500 habitants- hagi de menester també un inspector. Això no passa en cap altre municipi de Catalunya... tret d’un: Caldes d’Estrac que, malgrat que té una població inferior a l’Arboç, durant l’estiu la triplica. Aquest no és el nostre cas.

El govern municipal de l’Arboç té pressa. Té massa pressa. Va fer una primera convocatòria d’urgència per contractar temporalment un inspector. No qualsevol inspector. L’inspector.

Un que, curiosament, ha estat i està molt vinculat al PSC: ha fet cursos d’oratòria a Lleida organitzats per les joventuts del PSC; és o ha estat formador de l’Escola Xavier Soto del PSC; i també vinculat a aquest partit, és promotor de l’Associació Lideratge i Comunicació per a la Gestió Política.

Un inspector que va ocupar durant només onze mesos aquest càrrec a Ripoll, i que va haver de deixar perquè l’oposició del consistori va considerar que el govern, format per ERC i el PSC, l’havia contractat per “amiguisme”. Quan el govern municipal va canviar de mans va voler estalviar el cost que suposava tenir un inspector. Uns 50.000€, segons explicava a la premsa.

Un inspector que ha treballat durant vint-i-cinc anys a l’Hospitalet de Llobregat, on sempre hi ha hagut un govern del PSC. El seu nom és Mario Ibáñez.

Per què tanta pressa? Per què aquesta inquietud accelerada i amb una contractació de “màxima urgència” tal com s’especifica al nomenament d’inspector del senyor Ibáñez? Per què no optimitzem el servei que ja tenim o, millor encara, perquè no fem una reflexió comuna sobre la millor manera de crear un model de seguretat? Per què un dispendi d’aquestes dimensions? Sobren diners a l’Ajuntament? Ja us diem que no.

Tant de bo fossim tan absolutament escrupolosos amb altres lleis, com ara la 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern a les entitats locals, que encara té un llarguíssim recorregut per fer a l’Arboç i que és d’obligat compliment des de l’1 de gener de 2016. Nosaltres encara l’esperem i la reclamem tossudament.

Fonts:

Institut d’Estadística de Catalunya: Idescat.cat

Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: Interior.gencat.cat

EL 9 NOU.CAT,  06-10-2010

EL 9 NOU.CAT,   28-09-2011

Diari de Girona.cat, 20-11-2011

Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya