MANIFEST CONJUNT DELS GRUPS PDeCAT, ERC I LA CUP-L’ARBOÇ PARTICIPA PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS I L’ANUL·LACIÓ DE LES ORDRES INTERNACIONALS DE DETENCIÓ ALS POLÍTICS CATALANS

Ja fa més de cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estan tancats a la presó de Soto del Real. D’altra banda, des del mes de novembre de 2017, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn són a la presó d’Estremera.

A tot això, la setmana passada, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa van ingressar a la presó d’Alcalá-Meco, mentre que el candidat a la Presidència de la Generalitat Jordi Turull, i els consellers Josep Rull i Raül Romeva ho van fer a la presó d’Estremera.

Afegim que en els darrers dies el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha activat una euroordre de detenció contra els membres del govern exiliats Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig. També ha dictat ordre de detenció internacional per a Marta Rovira.

Fruit d’aquesta euroordre, a hores d’ara el President Carles Puigdemont es troba detingut a Alemanya.

Tots els empresonats es troben en presons de la comunitat de Madrid, i això vol dir a més de 600 kms de casa seva.

Empresonats de manera preventiva, sense judici, amb acusacions falses i limitant-los il·legalment els drets d’expressió, de participació en campanya electoral i d’exercici de càrrec electe al Parlament de Catalunya.

La presó preventiva ha estat repetidament considerada per juristes i jutges com una mesura excepcional, que només ha de ser mantinguda quan sigui estrictament necessari i mai amb finalitat punitiva. Aquesta política penitenciària, entesa com un “càstig social” des de l’àmbit dels drets humans, ha afegit més tensió a la vida política catalana, immersa en una preocupant espiral d’excepcionalitat democràtica i jurídica. I cada cop més gent, de dins i fora de Catalunya, veu en aquesta situació un obstacle per a la normalització política amb què confia la societat catalana.

Segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per l’ONU i el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, l’empresonament d’una persona s’ha d’efectuar a la presó més propera a la seva llar. Hi ha diverses normatives que qüestionen el procediment penitenciari de l’empresonament lluny de la pròpia llar, com ara el principi de seguretat de les persones detingudes o empresonades, admès el 9 de desembre de 1988 per l’Assemblea General de l’ONU, que diu textualment “Si la persona detinguda o presa així ho requereix, se la mantindrà en una presó situada a una distància raonable de la seva residència habitual”. El 6 d’octubre de 2017, el Parlament Europeu va aprovar l’anomenat Informe Bergeron sobre les condicions i sistemes penitenciaris de la UE, en què es condemna l’allunyament dels presos perquè “constitueix un càstig afegit per a les famílies dels reclusos”.

La situació d’allunyament respon a una pràctica penitenciària coneguda com la dispersió, que a l’Estat espanyol s’ha utilitzat des de l’any 1978, principalment en persones acusades per delictes de terrorisme. És evident, doncs, que tractant d’igual manera els independentistes, estan projectant el missatge subliminal que independentisme és terrorisme.

Però és que, a més, aquesta circumstància no només afecta les persones empresonades, que són aïllades del seu entorn i els seus orígens, sinó també les seves famílies i amistats, que han de pagar els costos econòmics i emocionals d’aquest allunyament.

Davant d’aquesta situació d’excepcionalitat, diversos grups de l’Ajuntament de l’Arboç hem exigit reiteradament la posada en llibertat dels presos polítics.

Per això que hem promogut un manifest conjunt els grups municipals del PDeCAT, ERC i la CUP-l’Arboç Participa perquè l’Ajuntament de l’Arboç expressi el rebuig a la decisió de mantenir en presó preventiva aquestes nou persones i reclamar la seva posada en llibertat de forma immediata, i que si això no succeeix, siguin traslladats a centres penitenciaris propers a la seva llar.

En aquest mateix manifest demanem un posicionament contundent contra l’euroordre per als polítics catalans perseguits per la justícia espanyola, com també l’alliberament immediat del President Carles Puigedemont. És a dir, que s’anul·lin d’immediat les euroordres i detenció dels nostres representants legals.

​Amb això volem fer palès que l’Arboç és un municipi compromès amb els valors de llibertat, pau i defensa dels drets humans, i amb la dignificació de la vida política dels reclusos. I que rebutja l’allunyament dels presos polítics dels seus familiars i s’oposa a normalitzar aquesta pràctica. Entenem que, en aquesta mateixa defensa dels valors democràtics del nostre poble, la persecució de les idees és un atac a la base democràtica de la nostra societat i, per tant, a la decència. Encara que el govern municipal del PSC i els seus socis del 155 mantinguin el suport a la política de PP, PSOE i C’s de càstig personal a l’independentisme, regressió en les llibertats i els drets civils fonamentals, involució política  i menyscabament de la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

Març de 2018